Guitarrista, cantant i compositor de rock, però amb els peus fermament ancorats al blues, va nàixer el 2 de març de 1948 a la ciutat irlandesa de Ballyshannon. Però Rory Gallagher va créixer a Cork, una localitat en la qual va donar mostres de rebel·lia (va haver d'abandonar la Christian Brothers School després de rebutjar tallar-se els cabells) i on va fer les primeres passes musicals (conta la llegenda que va formar la seua primera banda, Taste, en el Long Valley Bar de la ciutat l'any 1966).
Amb John Wilson (bateria) i Richard McCraken (baix) en la segona formació de Taste, Gallagher va tenir els primers èxits i va acompanyar bandes com Cream i Blind Faith. El trio va deixar dos àlbums d'estudi, Taste (1969) i On the Boards (1970) i gravacions disperses en directe, com Live at the Isle of Wight.
Un àlbum homònim, publicat en 1971, va obrir la carrera en solitari de Rory Gallagher. Quasi sempre tocava en format de trio, amb Gerry McAvoy al baix i Wilgar Campbell a la bateria. Durant la dècada dels setanta va enregistrar deu discos i va oferir incomptables concerts. L'any 1972 fou anomenat “Músic de l'any” per la revista Melody Maker per davant d'Eric Clapton i va rebre un premi com a “Millor guitarrista internacional”. També es diu que David Coverdale tenia al guitarrista irlandès com a segona opció, per darrere de Jeff Beck, per tal de substituir a Ritchie Blackmore en Deep Purple.
Als anys vuitanta no va poder continuar amb aquest ritme a conseqüència dels problemes de salut derivats del consum excessiu d'alcohol, combinat amb les píndoles que prenia per tal de superar la por als avions. Finalment, l'any 1995 es va sotmetre a un trasplantament de ronyó, però va morir setmanes després per una infecció. Músics com Brian May (Queen), Johnny Marr (The Smiths) i Rosendo han mencionat la Fender Stratocaster de Rory Gallagher com un punt de referència.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada